A. QuickTime Mediante ARCHIVO-EXPORTAR-ADOBE MEDIA ENCODER selecciona el formato QUICKTIME. Ejercicio 1: existen varios ajustes preestablecidos de QuickTime, unos denominados para difusión y otros denominados para descarga. Mediante la ayuda de Premiere identifica el uso de cada uno de estos dos ajustes. Mitjançant l’adobe media encoder poder veure que al seleccionar el format final al que volem codificar el nostre vídeo, i si triem l’opció Quicktime, apareixen a la pestanya “d’ajustes preestablecidos” un seguit d’opcions optimitzades per a l’ús que es faci del posterior vídeo. A grans trets, ens trobem amb ajustos preestablerts per a TV d’alta definició, NTSC i PAL, aquests dos últims amb les variants de “per a descàrrega” o “per a difusió”. Segons l’ajuda del mateix CS3, hi ha tres maneres d’exportar quicktime. Ejercicio 2: seleccionando los siguientes ajustes preestablecidos rellena el siguiente cuadro: Comenta los resultados, intentando diferenciar la compresión debida al cambio de tamaño de cuadro de la compresión real de video y la variación de cuadros por segundo.
Nota: per obtenir aquests resultats he partit d’un arxiu de 640x480 pixels anomenat prova.mpg. De cara a poder establir una millor diferenciació entre les compressions que hi havia degudes a un canvi de tamany i frames per segon, he optat per codificar el mateix video amb els mateixos settings però en un cas, respectant el tamany sortint que proposava el premiere, i per l’altra mantenint el tamany original, de manera que no hi hagués canvi de mides. Els resultats obtinguts son els que podeu veure a la taula de dalt, i com a comentaris destacaria el següent: -Els temps de càlcul de la codificació per a les franges de 256k i 128k varien en uns 10 segons en funció del tamany final de l’exportació. Si es manté el tamany de sortida al tamany original els càlculs son més ràpids. -Respecte als tamanys resultants de les exportacions podem veure que evidentment, els arxius que conserven el seu tamany original pesen més (gairebé el doble) que els que acaben tenint un tamany més petit, i per tant, la seva relació de compressió resultant es més baixa. Cal afegir també que els fps son determinants a l’hora d’obtenir el pes de l’arxiu final. A menys frames per segon menys pes. -Cal destacar també els resultats obtinguts amb exportacions de “baixa qualitat”, les que son per a mòdems de 56 i 28 kbps, amb escassos fps de 10, un pes d’arxiu resultant espectacularment elevat i la relació de compressió més baixa de totes. -Pel que fa a l’aspecte “qualitatiu” podria valorar que s’ha utilitzat un video amb un pla-seqüència on hi havia cert moviment per anar a buscar el detall de certes parts d’una habitació. El resultat en general ha estat sorprenent: Per exemple: si agafem la codificació Origen PAL para difusión a 256K i mirem el resultat que ens ha donat al mantenir el tamany original podrem observar que el moviment del video flueix bastant bé però els pixelat de les imatges es molt gran, donant una qualitat final bastant pèssima. Una altra aspecte que caldria esperar es que a mesura que anem agafant vídeos amb velocitats màximes per a descarrega més baixes (56 o 28) i amb ell, la quantitat de frames per segon, veiem que hi ha una millora important en quant al pixelat de la seqüència respecte a codificacions més elevades però per altra banda, la fluïdesa en els moviments és pitjor, amb abundants salts d’imatge. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|