Distribución de video en red. PEC 2.Marc Bassols.2009
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

A. QuickTime

Mediante ARCHIVO-EXPORTAR-ADOBE MEDIA ENCODER selecciona el formato QUICKTIME.
Este formato genera ficheros de extension .qt que pueden visualizarse con el
reproductor QuickTime Player (descargable gratuitamente en http://www.apple.com/es/quicktime/download )

Ejercicio 1: existen varios ajustes preestablecidos de QuickTime, unos denominados para difusión  y otros denominados para descarga. Mediante la ayuda de Premiere identifica el uso de cada uno de estos  dos ajustes.

Mitjançant l’adobe media encoder poder veure que al seleccionar el format final al que volem codificar el nostre vídeo, i si triem l’opció Quicktime, apareixen a la pestanya “d’ajustes preestablecidos” un seguit d’opcions optimitzades per a l’ús que es faci del posterior vídeo. A grans trets, ens trobem amb ajustos preestablerts per a TV d’alta definició, NTSC i PAL, aquests dos últims amb les variants de “per a descàrrega” o “per a difusió”.
El primer format serà el més indicat per reproduir el clip un cop descarregat en local al nostre ordinador, i el segon serà el més indicat per veure el vídeo mentre s’emet.
Si fem una prova codificant un mateix vídeo a la mateixa velocitat, d’una manera i de l’altre podrem veure que:
-la compressió és més baixa per a la descarrega que per a la difusió... gairebé un 30 % menys.
-els resultats qualitatius, a jutjar per la meva proba són bastant similars.

Segons l’ajuda del mateix CS3, hi ha tres maneres d’exportar quicktime.
“Inicio rápido “ que seria l’indicada perquè comencés a executar-se el clip bans de que s’hagi descarregat totalment des de l’ordinador.
“Cabecera comprimida de inicio rápido” que seria com l’opció anterior però comprimint la capçalera del clip sense perdues abans d’iniciar el procés.

Ejercicio 2: seleccionando los siguientes ajustes preestablecidos rellena el siguiente cuadro: Comenta los resultados, intentando diferenciar la compresión debida al cambio de tamaño de cuadro de la compresión real de video y la variación de cuadros por segundo.

Quicktime

Velocidad màxima de descarga

Ancho (pixels)

Alto (pixels)

Cuadros por segundo (fps)

Tiempo de cálculo (seg.)

Tamaño resultante (Kbytes)

Relación de compresión

Origen PAL para difusión a 256K

384

288

25

31,1 s

517

70,51257253

Origen PAL para difusión a 256K

640

480

25

20,7

953

38,25288562

Idem a 128K

384

288

12,5

32

331

110,1359517

Idem a 128K

640

480

12,5

22,6

553

65,92224231

Modem 56Kbps

192

144

10

32

2612

13,95673813

Modem 56Kbps

640

480

10

31

2601

14,01576317

Modem de 28 Kbps

192

144

10

30

2615

13,94072658

Modem de 28 Kbps

640

480

10

28

2601

14,01576317

Factor de compressió= tamany fitxer original/tamany fitxer imatge comprimida

Nota: per obtenir aquests resultats he partit d’un arxiu de 640x480 pixels anomenat prova.mpg. De cara a poder establir una millor diferenciació entre les compressions que hi havia degudes a un canvi de tamany i frames per segon, he optat per codificar el mateix video amb els mateixos settings però en un cas, respectant el tamany sortint que proposava el premiere, i per l’altra mantenint el tamany original, de manera que no hi hagués canvi de mides.

Els resultats obtinguts son els que podeu veure a la taula de dalt, i com a comentaris destacaria el següent:

-Els temps de càlcul de la codificació per a les franges de 256k i 128k varien en uns 10 segons en funció del tamany final de l’exportació. Si es manté el tamany de sortida al tamany original els càlculs son més ràpids.
Per la franja dels 56 i 28 kbps en canvi, els temps de càlcul son els mateixos.

-Respecte als tamanys resultants de les exportacions podem veure que evidentment, els arxius que conserven el seu tamany original pesen més (gairebé el doble) que els que acaben tenint un tamany més petit, i per tant, la seva relació de compressió resultant es més baixa. Cal afegir també que els fps son determinants a l’hora d’obtenir el pes de l’arxiu final. A menys frames per segon menys pes.

-Cal destacar també els resultats obtinguts amb exportacions de “baixa qualitat”, les que son per a mòdems de 56 i 28 kbps, amb escassos fps de 10, un pes d’arxiu resultant espectacularment elevat i la relació de compressió més baixa de totes.

-Pel que fa a l’aspecte “qualitatiu” podria valorar que s’ha utilitzat un video amb un pla-seqüència on hi havia cert moviment per anar a buscar el detall de certes parts d’una habitació. El resultat en general ha estat sorprenent:

Per exemple: si agafem la codificació Origen PAL para difusión a 256K i mirem el resultat que ens ha donat al mantenir el tamany original podrem observar que el moviment del video flueix bastant bé però els pixelat de les imatges es molt gran, donant una qualitat final bastant pèssima.
Si ara visionem el mateix clip però agafant el que ens ha generat una sortida de tamany de 384 x 288 podrem apreciar que els moviments de càmera no son gens fluïts i queden pixelats. Només s’aprecia una lleugera millora respecte l’altre clip comparat en les imatges més estàtiques. Cal dir que  la relació de compressió en aquest  és més alta.

Una altra aspecte que caldria esperar es que a mesura que anem agafant vídeos amb velocitats màximes per a descarrega més baixes (56 o 28) i amb ell, la quantitat de  frames per segon, veiem que hi ha una millora important en quant al pixelat de la seqüència respecte a codificacions més elevades però per altra banda, la fluïdesa en els moviments és pitjor, amb abundants salts d’imatge.

<torna